Radiotelegraf

El 12/10/1946

Espanya sorprèn a Argentina i s´imposa per la mínima

Escacs per a la raça és l’eslògan subliminal de la trobada radiotelegràfica entre Argentina i Espanya, amb victòria hispana per 8 a 7, rere quinze interminables hores de transmissió. El matx es disputa el dia 12 d’octubre, el dia de la Hispanitat. Pomar defensa dignament el primer tauler, empatant amb negres amb Pilnik. El matx s’organitzà per iniciativa de la revista Ajedrez Español, que va rebre el suport del Ministeri d’Afers Estrangers. Via Radiar se n’encarrega de la transmissió dels quinze taulers. Els argentins sol·licitaran portar les blanques en el primer tauler (el de Pomar) per a què el President de la República Argentina, general Perón, present a la inauguració, pogués gaudir de l’honor de fer la primera jugada de l’encontre que es juga en la seu de l’equip d’escacs del Real Madrid CF, el vell frontó Fiesta  Alegre, abillat per a tan magna ocasió, per la banda espanyola, i a l’altre costat de l’Atlàntic es juga a l’Automòbil Club Argentí de Buenos Aires. Aquí sembla adient incloure un fet semblant amb Miguel Najdorf de protagonista, el qual desafià al seu propi president. Es jugava un matx entre Argentina i la URSS a Buenos Aires. En el primer tauler jugava Najdorf amb blanques contra Bronstein. Com en el matx radiotelegràfic Argentina-Espanya, després de sonar els himnes nacionals, el president Perón es va acostar al tauler i va realitzar el primer moviment simbòlic: 1.e4, per a retirar-se entre els aplaudiments dels assistents. En aquest moment s’acosta Najdorf al tauler i rectifica el moviment del seu president, jugant en el seu lloc 1.d4. Sorprès, Bronstein li va preguntar: “Com gosa rectificar al màxim representant del seu país?”. La resposta de Najdorf va ser sorprenent: “Nosaltres vivim una democràcia i no vaig a jugar contra el màxim especialista del joc obert, David Bronstein, 1.e4, per ignorància del general: seria donar-li a vostè avantatge”.

A la premsa argentina li costà digerir la derrota del seu combinat. “L’inesperat triomf de l’equip espanyol ha provocat uns extensos comentaris. Considerem que actualment que els escacs argentins superen als espanyols. N’hi ha prou en comparar els resultats dels millors elements argentins en proves internacionals amb les similars performances dels jugadors espanyols. Però a l‘equip argentí faltaren alguns jugadors. Alguns es trobaven presents entre el públic. Uns pocs diaris apuntaren que la composició de l’equip argentí patia les conseqüències del conflicte que sosté la Federació Argentina amb l’Associació Metropolitana d’Escacs. De res serveixen les excuses de què el públic molestava als jugadors amb els seus consells o que els jugadors espanyols resultaren més forts del que s’esperava” (Revista de la Asociación Metropolitana de Ajedrez, setembre-octubre 1946. Buenos Aires). El patrocini i l’assistència personal de les primeres autoritats argentines sense estalviar paraules i gests de fraternal amistat cap a Espanya, es pot entendre com a un aval anticipat o garantia de suport davant els problemes internacionals que cridaven a la porta del nostre país.

Article Joaquim Travesset