Madrid

Del 15/04/1943 al 07/05/1943

Arturito es classifica per al Torneig de Candidats

Del 27 d’abril al 7 de maig de 1943 es jugarà el Torneig Nacional de Madrid (Torneig Challenger o de Candidats), del qual sortiria l’aspirant que disputarà el títol de Campió d’Espanya a Ramón Rey Ardid, en aquests moments posseïdor del títol. És el primer campionat d’Espanya que es celebra en el Casino Militar de Madrid, el nen Pomar, en arribar, va rebre l’alt del porter perquè no deixaven entrar als menors, davant la incredulitat del porter fou necessària la intervenció de la mare per a fer-li comprendre que el nin no anava a mirar, sinó a jugar. A la sala de joc s’empren àmplies butaques, és necessari afegir un parell de coixins al seient destinat al nostre protagonista.

Prèviament del 15 al 25 d’abril, en el grup A de semifinals hi ha un participant d’onze anys, de nom Pomar i que representava a Balears, es converteix en l’expectació del torneig. L’actuació de Pomar serà tota una sensació i es convertirà en la revelació del Campionat. Com no podia ser menys, el nen eclipsa tot protagonisme a la resta i no només per la simpatia que desperta entre els afeccionats veure a un nen enfrontar-se a assenyats homenots, sinó perquè algunes de les seves partides tenen qualitat, i l’eufòria esclata quan Arturito aconsegueix classificar-se, amb certa comoditat, per a la final. Tota la premsa madrilenya, en especial l’esportiva es bolca amb les fetes del subcampió de Balears, que es mesura als millors valors nacionals de tu a tu. A la partida que va guanyar a Ortueta, en el moment que aquest es va rendir, Arturito va rebre una calorosa ovació del públic. Pomar, enquadrat en el grup A, va empatar en el tercer lloc en la fase prèvia després d’una bona actuació (+6-3=2), i obtenint així la classificació a la final. Cada semifinal donava cinc places per a participar en el torneig Challenger, que a su vez daría el nom del aspirant al título nacional que ostentava Ramón Rey Ardid. A més, en el torneig Challenger també participaren el campió de Catalunya y el campió de Castella (Miquel Albareda i Francisco José Pérez).

En la fase final, on van arribar els més forts valors nacionals, Pomar només va aconseguir tres magnífiques victòries a causa del cansament i a la tensió de la lluita. La Federació oferí la possibilitat a Pomar de retirar- se, sense imposició de cap tipus de sanció, l’abstinació del nen li va fer declinà l’oferta federativa. L’Agència Alfil difon la nota següent: “S’accentua la impressió dels darrers dies, és a dir, que el jove jugador illenc no ha pogut resistir un torneig de tanta envergadura i acusa visiblement la fatiga, sols un excés d’amor propi el fa prosseguir en la palestra”. Amb vuit derrotes, va ocupar l’últim lloc de la taula. El seu joc va causar bona impressió als crítics, tant pel coneixement dels plantejaments com per la curosa forma de conduir els finals. Retornarà a Palma carregat d’obsequis: una bicicleta per part de la Federació Espanyola, una pilota del Real Madrid. S’ha convertit en tot un petit heroi. José Sanz s’imposà en la final per a després desbancar com a campió a Ramon Rey Ardid, després de derrotar-lo per 5’5-4’5.