Sóller

El 28/02/1943

Resultat (+12-4=0)

Arturito Pomar va donar les anunciades simultànies amb notable èxit El diumenge passat a dos quarts de tres de la tarda el nen jugador d'escacs palmesà Arturito Pomar va donar en el Círculo Sollerense la seva anunciada sessió de simultànies, s’enfrontà a setze taulers. El nen no va defraudar l'expectació que hi havia per veure’l actuar, perquè amb joc ràpid i precís donà rèplica adequada a cadascun dels seus oponents que eren, per cert, els millors jugadors de l'equip d'escacs de la popular societat, acabant brillantment la seva sessió en poc més de tres hores. Va vèncer en dotze taulers i' va perdre en quatre. Els seus guanyadors van ser Antonio Aguiló, Daniel Mayol, Antonio Mir i Luis Cortés. Va vèncer a Francesc Oliver, Guillem Bibiloni, Andreu Arbona, Jaume Mas, Damià Mayol, Pau Fiol, Jesús Martín, Pedro Marqués, Josep Aguiló, Joan Enseñat, Josep Forteza i Damià Deià, el tauler del qual va anar.el .últim a acabar la lluita. Deià podia haver decidit amb relativa facilitat el joc al seu favor si per nerviosisme no hagués sofert al final un error d'embalum. L'èxit d'afició i de públic va anar gran, sent francament insuficient el vast local per a contenir el crescut nombre d'aficionats i curiosos que allí es van congregar. A la nit Arturito va visitar la societat La Unió, on va disputar una partida amb l'actual campió solleric José Mayol, i una altra amb el campió de l'any passat Jesús Martín, vencent lluïdament en ambdues. El mateix Arturito que els seus pares, que li van acompanyar en la seva excursió, es van mostrar encantats de les atencions que amb ells han. tingut els aficionats solleric, entre els quals es van trobar tan a gust, que el seu desig és que l'exhibició es repeteixi d'aquí a uns mesos, per a satisfacció de tots, mostrant-se molt agraïts al nostre paisà Pedro A. Rullán, el fort jugador de primera categoria de Mallorca, per la mediació de la qual va anar organitzada tan simpàtica gira. El desig expressat coincideix amb l'anhel unànime dels aficionats de Sóller, captivats no menys per la vàlua del simpàtic nen que per la seva encantadora modèstia. Així que no trigarem molt a veure novament en acció al nen Arturito en un dels centres jugadors d'escacs locals.

(Setmanari Sóller, 6 de març de 1943)