Centre d’Escacs Eivissa-Formentera

El 02/03/1980

Pomar visita Eivissa per a inaugurar el Centre d’Escacs Eivissa-Formenterael dia 1 de març, un projecte de Pierre Joly Dumesnil. Els  objectius del Centre són el foment i la divulgació dels escacs, amb activitats d’estudi, cursets per mestres, competicions contínues, etcètera. A Pomar l’acompanyen Ljubomir Ljubojevic i Eduard Pérez. El 29 de febrer Ljubojevic realitza una exhibició de partides ràpides amb els afeccionats. L’endemà realitza una sessió de simultànies a vint-i-quatre taulers (+14=8-2) de tres hores de joc de durada.

A la sobretaula del dinar compartit amb el mestre, el director de Papers d’Escacs, aprofità l’avinentesa de Pomar per a interrogar-lo:

-Artur, per què no participes més assíduament en tornejos i quines possibilitats hi ha de veure’t novament a Palma?

-El meu treball en Correus no em deixa actualment més temps que les vacances anuals.

-Quin record guardes d’Alekhine?

-Molt bo. Em va ajudar en la meva formació en els escacs. Em vaig enfrontar a ell, si no recordo malament, en quatre ocasions, servint-me gran experiència.

-Què opines del que ha dit el teu company Ljubojevic a la premsa local que has estat un talent desaprofitat per la falta d’ajut oficial?

-Indubtablement hagués pogut donar més de mi d’haver comptat amb una orientació més adient.

-No trobes clarament perjudicial l’excessiva participació en competicions?

-Sí, és el cas actual de molts de jugadors que es veuen obligats a jugar molts de tornejos, sent molt fàcil cremar-se.

-L’actual campió del món Karpov sembla inamovible al seu tron, veus

-Indubtablement el successor de Karpov ha d’estar entre els jugadors actualment juvenils, entre aquests l’anglès Short pot ser un dels aspirants.

-Estem a quarts de final del candidats, dóna’ns un pronòstic?

-De respondre li la condició física, Kòrxnoi.

-En la teva llarga carrera t’has enfrontat als millors jugadors actuals, a qual admires més?

-Tots són bons companys, però pels seus escacs artístics a Larsen.

-Tot el món coneix la teva predilecció per la defensa Caro-Kann, podries explicar-nos el motiu?

-Efectivament la Caro-Kann ha estat la defensa que he practicat més, ja que amb ella aconsegueixo dues finalitats: una posició sòlida i a la vegada opcions de contraatac al menor descuit de les blanques. Però últimament practico altres obertures que també van amb el meu estil.

-Per exemple?

-La defensa siciliana. És una obertura que porta llarg temps en debat i encara continua essent un enigma. Per a mi té un marcat carés posicional.

A la tarda xerrada i col·loqui per part de Eduard Pérez que finalitza amb unes partides ràpides, juntament amb Pomar, contra els aficionats presents.