Santander

Del 24/06/1946 al 10/07/1946

Amb catorze anys campió d´Espanya

Per al Campionat d’Espanya, que s’ha de disputar a Santander, en el Real Casino del Sardinero, entre el 24 de juny i el 9 de juliol, la majoria dels pronòstics s’inclinen cap a Antoni Medina, Francisco J. Pérez i José Sanz, més o manco per aquest ordre. Pocs eren els que confiaven en les possibilitats del jove Pomar de portar-se’n el triomf final, però quan aquest va derrotar a Medina en la primera ronda en una magnífica partida, va demostrar que calia comptar amb ell entre els principals aspirants al títol. En Medina va estar malalt durant el torneig, arribant a jugar alguna partida en el llit de la seva habitació.

Pomar desenvolupà uns escacs de gran altura, i es va alçar amb el primer lloc amb un fantàstic resultat (+9-1=4). D’aquesta sensacional victòria es van fer eco gairebé tots els periòdics nacionals, i la seva popularitat va arribar llavors a les més altes cotes. El fet més significatiu és que ja va demostrar posseir la maduresa d’un mestre en la majoria de les partides. Per atenció als estudis de Batxillerat que estava cursant Pomar i amb la necessitat de procurar-li descans, la Federació Nacional no li va permetre participar en el Campionat de Castella, del qual ostentava el títol, ni tampoc en les semifinals del Campionat d’Espanya, però li reservà, cas insòlit, una plaça per a la final d’aquest Campionat. Copa i 2000 pessetes de primer premi per a Arturito.